Els carrers de Moçambic avui canten l’himne nacional de commemoració del Dia da Mulher Moçambicana. Maputo, Chimoio, Beira, Marrupa… No hi ha cap indret al país on no se sàpiga que el 7 d’abril és moment de reivindicació dels drets de les dones, de lluita per tot allò que encara no s’ha aconseguit i de celebració en homenatge a totes aquelles referents femenines que treballen, han treballat i ho continuaran fent en defensa del paper de les ciutadanes moçambiqueses i contra el colonialisme.
No són poques les dones que viuen per canviar el rumb de la història. Dones que alcen la veu, que demanen, que lluiten, que pregunten. Una d’elles va ser Josina Machel. Un nom referent en la història de la lluita feminista a Moçambic i, malauradament, un nom invisibilitzat, o millor dit, ignorat, a la resta del món. “As mulheres têm um papel fundamental na mobilização e educação política do povo e dos guerrilheiros”. Clara, directa i amb molta consciència de classe i lucidesa política. Així era Josina Machel, qui va morir un 7 d’abril de 1971 a causa d’un càncer de pàncrees i amb només 25 anys d’edat. El seu llegat al país, però, continua present en cada espai feminista, en cada política pública i en cada dona valent que, avui, decideix reivindicar des del carrer.
“Josina Machel (1945-1971) é uma heroína moçambicana”. Font: Revista Biografia.
Dones combatents
Si ja és difícil que el paper actiu d’una dona jove passi a la història, imagineu-vos el paper d’aquelles combatents en les lluites anticolonials per mitjà de manifestacions, boicots i performances. El rol de la dona en aquest espai, sempre pensat com a masculí, va ser tan essencial a Moçambic que es va crear el Destacamento Femenino l’any 1965. Un espai armat reclamat per les mateixes combatents per a la construcció d’una “societat socialista no patriarcal”.
Una realitat que trenca amb l’enteniment tradicional dels espais públics i privats des del gènere, amb una dinàmica d’integració clau per a l’època i el context.
Guerrillera incansable, Josina Machel va ser una d’aquestes dones que va trencar amb la segregació horitzontal de gènere. Va formar part de la FRELIMO (Frente de Liberação de Moçambique) i del Destacamento Armado Femenino; emfatitzant el seu rol de difusió i organització de l’educació política entre les dones. Reconeguda com la primera dona en lluitar pels drets de les fèmines al país africà, Machel tenia una sola meta: la independència de Moçambic. Objectiu que va arribar l’any 1975, quatre anys després de la seva mort.
Ha passat més de la meitat d’un segle des de la mort de Josina Machel. Els canvis socials, econòmics, polítics i culturals al país han estat molts. Des d’Almena Feminista fa més d’un lustre que treballem amb grups de dones a Inhambane que lluiten per l’erradicació de la violència masclista a la ciutat i des de diferents esferes. La seva feina, en conjunt amb la societat civil, és clau en la detecció, prevenció i assistència integral de la violència basada en gènere, tant a escala provincial com distrital.
A luta continúa.
