La setmana passada vam participar al XIX Fòrum contra les Violències de Gènere de la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere. Una jornada que, agrupant tres dies sencers, va aglutinar a diferents entitats, organitzacions i companyes d’activisme feminista en l’històric Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona.
Des d’Almena Cooperativa Feminista, acompanyades de Martha Moreno de Formación y Capacitación A. C. (FOCA A. C.), vam tenir el plaer de dur a terme una tertúlia al voltant de les acollides feministes sobre la base del projecte ‘Acollides Feministes – Transformem Juntes’, el qual compartim també amb Creación Positiva i Mujeres Pa’lante.
“El sistema patriarcal està tan infiltrat en totes les institucions: en la norma, en els nostres cossos, en la família. És una llosa gegant. Un monstre. Per això, la importància de les aliances feministes per a una altra forma de civilització”, reflexionava Martha mentre presentàvem la realitat de les dones en situació de mobilitat a la frontera Mèxic – Guatemala. “És important construir des de la col·lectivitat. Les barreres a l’inici del procés migratori estan tan presents que ni tan sols les institucions públiques es responsabilitzen d’aquest problema normalitzat”, afegia Maritza, companya d’Almena, en compartir amb la resta del grup les mancances del sistema d’acollida en territori català. Un sistema que no disposa de perspectiva feminista ni interseccional.
La tertúlia va ser acompanyada d’una dinàmica col·lectiva en la qual, juntes, vam poder reflexionar sobre el concepte d'”aliances feministes”. Compromís. Transformació. Sororitat. Dones. Diàleg. Col·lectivitat. Horitzontalitat. Treball en xarxa. Van ser algunes de les paraules que es van posar sobre la taula mentre començàvem a canalitzar la ràbia a través de la connexió amb altres dones feministes.
El fòrum no va acabar aquí. El primer dia, Martha Moreno va participar en una taula rodona sobre aliances feministes des de la seva pròpia perspectiva: la de dona, migrada, feminista, en contacte directe amb dones víctimes del procés migratori, defensora des de fa 30 anys de les dones indígenes de Chiapas. Martha va compartir la preocupant situació que es viu, tant en la frontera Mèxic – Guatemala, com en el conjunt de l’Estat, sent aquest un dels països més perillosos per a néixer dona. “A Mèxic, la realitat no només és desoladora, sinó que, a més, està totalment negada. Al meu país, els feminicidis sobrepassen els 900 cada any”.
Al costat d’ella van estar altres dones poderoses que representen al moviment feminista des de diferents eixos. Victòria Canalla de Regularización Ya va posar sobre la taula com “parlar d’aliances ens obliga també a parlar d’apropiació cultural”. Foc a l’ordre colonial. Mentre que la periodista Laura Aznar afegia que “els mitjans de comunicació han agafat els discursos de la dreta en les seves notícies perquè aquest ha estat sempre un relat que dona visites”. Per part seva, l’activista LGTBI, Candy Brightman, va exposar la seva història personal com a dona transsexual violentada, constantment, per homes: “Totes busquem sobreviure en un món que decideix com hem d’encaixar sobre la base de la mirada patriarcal”.
Les van seguir Mercè Otero, de Ca La Dona, i Marta Busquets, advocada lesbofeminista. En tots dos relats va cobrar força la importància d’aplicar la mirada transversal dins de l’agenda feminista. Una crida a qüestionar-ho tot. “Diuen que hem vingut a carregar-nos la família. I per què no? És una font de violència”, va rematar Busquets. Finalment, Carme Riu, com a dona amb discapacitat física, va recordar que les dones amb diversitat funcional són les primeres que reben el tracte de “població extingida”.
El Fòrum va acabar el tercer dia amb un concert en gran a càrrec de la rapera mexicana Masta Quba.
“No hay cuarentena para la otra pandemia, la normalizada, la que siempre se silencia.
Donde el enemigo tiene cara y licencia.
No al toque de queda, sí al estado de emergencia”.
Podem arrencar ja amb el XX Fòrum?
Il·lustració Clara Tanit (@claratanit.illustration)
