Contra l’antigitanisme, feminisme

Contra l’antigitanisme, feminisme
1 desembre 2023 yvonnefuertes
Contra l'antigitanisme, feminisme

El passat 27 de novembre, des de Veus Gitanes i l’Associació Joves Gitanos de Gràcia, es va organitzar la jornada Antigitanisme de Gènere en el marc del 26 de novembre, Dia de l’Arribada del Poble Gitano a Catalunya. Un acte de trobades, experiències compartides, aprenentatges i interpel·lació directa a les autoritats. “Les dones hem estat, som i volem continuar sent el motor de la lluita romaní”, deia l’advocada Enerida Isuf (Albania, 1988) en tant que dona, romaní, musulmana i migrant.

Durant la jornada vam poder escoltar els discursos compartits de la Paqui Perona, de l’associació Rromane Glasura – Veus Gitanes i Rromanipe’s, i de l’Enerida com a representant de l’Associació Joves Gitanos de Gràcia. Totes dues van posar el focus en la llei 5/2008 de 24 d’abril i la seva efectivitat en casos de violència masclista contra les dones gitanes. “L’antigitanisme de gènere es queda curt si tenim en compte la multiplicitat de violències que pateix el poble gitano, en general, i les dones gitanes, en particular”, va comentar l’Enerida. I continuà: “Els nostres drets culturals i lingüístics són un tema pendent des de la societat i les institucions”.

Aquesta no va ser l’única crítica directa a les representants de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, presents i participants de l’acte en tot moment. La Paqui Perona va declarar que l’article 73, del capítol 4 de la llei 5/2008, parla, indirectament, de les gitanes com a “dones passives i poc informades”. Un estereotip present en tot el sistema que fa que, aquestes, percebin els serveis públics essencials, com poden ser les urgències o els policials, com a espais no segurs per a elles i revictimitzants.

També van estar-hi present les representants d’Amuge Elkartea, gitanes del País Basc. Amb elles, vam conèixer de primera mà les discriminacions socials que les dones gitanes, especialment les mares, pateixen diàriament en l’espai públic. “Situacions de discriminació étnica constants tenen un impacte molt fort sobre nosaltres. Parlem de traumes generacionals, etnoracisme i estrès”, puntualitzava la Tamara Clavería.

 

Interculturalitat gitana

Sense dubte, un dels temes clau va ser la importància de la interseccionalitat com a eina dins del moviment feminista. El poble gitano és divers en si mateix, hi ha una gran multitud de comunitats gitanes i cadascuna d’aquestes perspectives ha de quedar recollida en una lluita que encara continua i continuarà.

Però, com assolir aquest multiculturalisme de la llibertat? “Les polítiques públiques han de tindre la mirada gitana, però el sistema no és gitano“, deia la Paqui Perona. És per això que l’assistència i presència de figures institucionals com la Sra. Tània Verge, Consellera d’Igualtat i Feminismes, o la Sra. Laia Rosich, Directora general per a l’erradicació de les violències masclistes del departament d’Igualtat i Feminismes, ha estat essencial.