L’octubre de 2018 vam començar a executar el projecte “De l’experiència al relat comú: guia per incorporar la perspectiva feminista a organitzacions de l’Economia Social i Solidària”. En el marc d’aquest projecte, hem dut a terme un treball intern en què l’equip d’Almena hem explorat què vol dir per a nosaltres ser una cooperativa feminista. Ara volem compartir reflexions amb altres organitzacions de l’Economia Social i Solidària (ESS), i és per això que durant els mesos de juny i juliol obrim debat a través del nostre web i les xarxes socials.
La nostra reflexió s’ha estructurat en quatre eixos, i serà a través d’aquests eixos que plantejarem el diàleg. Avui ens centrem en el segon: Horitzontalitat, xarxes i aliances. En el text que trobeu a continuació, s’exposen les principals idees que hem treballat en aquest eix. Podeu també llegir el text complet del nostre relat aquí.
Gaudir del que fem
La cooperativa és un projecte col·lectiu i individual. És, a la vegada, una feina que ens proveeix i una construcció en la qual creiem i projectem il·lusions i expectatives. Per això, hem reflexionat molt sobre la necessitat de situar també, d’alguna manera, el “desig” al centre: volem poder gaudir de les feines que fem. Potser no gaudirem amb totes, o no amb la mateixa intensitat, però sí que pensem que gaudir de la nostra feina és una coordenada important del nostre projecte.
Com aconseguim tenir present el desig en el dia a dia? Com podem mantenir aquesta coordenada i trobar un equilibri amb la sostenibilitat i la necessitat d’ingressos?
De nou, parar-se a reflexionar pot ser una bona estratègia. És important decidir quins projectes volem impulsar i executar, tenint en compte les necessitats i desitjos de cadascuna. És evident que aquest no pot ser l’únic criteri, perquè n’hi ha d’altres que també entren en joc (sostenibilitat econòmica, estratègia, etc.), però volem visibilitzar que això també és important.
Formar-nos i actualitzar-nos
Part del plaer és poder aprendre constantment. La cooperativa ha de ser un espai de creixement individual i col·lectiu. Lamentablement, portar-ho a la pràctica no és tan fàcil com enunciar-ho.
Els espais d’aprenentatge són moltíssims al nostre context. No parem de rebre invitacions per jornades, seminaris, cursos, trobades, etc. La gran majoria són extremadament interessants i acudir-hi ens aporta moltíssim. Però és difícil encaixar-ho tot, la quotidianitat se’ns menja i sovint acabem relegant a un segon terme el temps dedicat a aquests espais.
Un altre aspecte important és la socialització d’això que aprenem. Totes hem manifestat durant aquest procés la voluntat (i necessitat) de compartir més els aprenentatges que surten dels projectes i també de les jornades, les formacions i altres espais on participem. Sabem que quan compartim i ens posem a pensar juntes, ens retroalimentem i es dispara la creativitat. Són moments que també donen sentit al projecte de cooperativa feminista que tenim.
Però quins mecanismes ens poden permetre tenir espais d’aprenentatge i intercanvi sense augmentar desmesuradament la càrrega de feina?
