La tasca de les entitats feministes, en risc

Més de 130 entitats feministes de Catalunya hem signat el manifest “La violència masclista no s’atura davant del COVID-19”, i hem iniciat aquest divendres una campanya de difusió a través de les xarxes socials amb l’etiqueta #SomEssencials. El document exigeix a les administracions públiques mesures concretes per garantir que les organitzacions puguem continuar desenvolupant, de manera sostenible, la nostra tasca de promoció de la igualtat de gènere i erradicació de les violències masclistes.

El document subratlla que, davant la crisi sanitària del coronavirus, les entitats feministes proveïdores de serveis adreçats a dones i al conjunt de la ciutadania han estat oblidades de nou per les administracions públiques. En el context de la pandèmia, aquestes entitats han demostrat una capacitat important de reacció i d’adaptació per tal de continuar oferint serveis amb la màxima garantia de drets. Cal que aquest esforç sigui posat en valor, reconegut i recompensat des de les administracions públiques.

Les signants del manifest recordem que en la majoria dels casos es tracta d’organitzacions petites, precàries i sense coixí, que depenen en bona mesura de subvencions i contractacions públiques. La situació actual en fa perillar la sostenibilitat, i és per això que reclamem:

En matèria de subvencions:

• Que hi hagi un compromís perquè les resolucions vinculades a les subvencions ja convocades surtin immediatament després del cessament de l’estat d’alarma, no excedint els 15 dies.
• Que s’accelerin els pagaments pendents de les subvencions en curs o ja justificades.
• Que es flexibilitzin els criteris de compliment dels projectes subvencionats, i s’incorporin despeses estructurals i despeses vinculades a la gestió de la crisi en les justificacions econòmiques.
• Que es permeti la reformulació dels projectes ja presentats i pendents de resolució.

En matèria de contractacions:

• Que s’abonin tots els projectes o serveis contractats per les administracions, si s’han vist interromputs o aturats per la situació d’alarma, o per decisió de la mateixa administració.
• Que es continuï amb l’execució dels contractes, serveis i activitats que no s’han suspès per força major, i que se’n faciliti l’execució a través de les alternatives a distància proposades o pactades amb les entitats.

A banda d’aquestes demandes, les entitats consideren fonamental que les administracions públiques elaborin un pla de contingència perquè el teixit d’entitats petites de l’ESS i/o de la xarxa feminista no desaparegui o quedi greument danyat. També es demana que, un cop finalitzat l’estat d’alarma, es respectin els fons del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere tal i com estaven previstos, i que no es traslladin a d’altres emergències. Les violències masclistes continuen sent una gran emergència social.