Fotografia: Servei d’Ocupació de Catalunya.
Des de la premissa que l’abordatge de les violències masclistes no pot ser responsabilitat únicament dels serveis especialitzats en violències masclistes, Almena Cooperativa Feminista ha elaborat, per encàrrec del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) i amb la col·laboració de Brots Consultoria Social, un document de “Recomanacions per a la millora del lideratge del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) en els processos de recuperació ocupacionals de les dones que viuen violències masclistes”.
Les recomanacions han estat construïdes a través d’un procés participatiu, on han intervingut 30 persones expertes en ocupació i violències masclistes de dins i fora de la institució. Recullen un seguit de propostes per a la millora de la política pública d’ocupació adreçada a les dones que viuen violències masclistes.
El document concreta un total de vint-i-sis objectius específics, estructurats al voltant de 4 objectius generals, que són:
- Incorporar la perspectiva de gènere i de violències masclistes a nivell estratègic dins de la institució.
- Millorar l’accés i seguiment de les dones en situació de violències masclistes a la cartera de serveis que ofereix el SOC.
- Millorar el treball de les entitats col·laborades del SOC amb les dones en situació de violències masclistes.
- Millorar la col·laboració de les empreses en els processos d’inserció laboral de les dones en situació de violències masclistes.
A nivell específic, hi ha propostes essencials com incrementar el suport econòmic a les dones, flexibilitzar els programes de la cartera de serveis perquè siguin més accessibles als ritmes i càrregues de les dones que viuen violències, estudiar com abordar la millora de l’ocupabilitat i la inserció laboral de les dones migrades en situació irregular o establir un sistema per identificar queixes i incidències per part de les dones, en el marc de la seva relació amb els serveis del SOC.
Malgrat tenir un marc legal de referència a Catalunya i a l’Estat espanyol clar i contundent, des de fa més de 12 anys, en relació amb els drets laborals de les dones que viuen violències masclistes, aquest no ha estat traslladat pràcticament a la planificació política del Govern de la Generalitat en matèria d’ocupació i violències masclistes. De fet, durant 8 anys, de 2012 a 2018, no hi ha hagut polítiques específiques d’ocupació en el Programa d’Intervenció Integral contra la violència masclista del Govern de la Generalitat. No va ser fins al 2017 que el SOC va recollir en el Pla de Desenvolupament de la seva política pública com a col·lectiu prioritari les dones, i no va ser fins al 2019 que ho va fer amb les dones en situació de violència masclista.
Aquestes recomanacions estan emmarcades en un projecte més ampli del SOC per impulsar un model intern d’abordatge de les violències masclistes, que incorpori la perspectiva de gènere. El projecte està actualment en risc de quedar aturat per la crisi de la COVID-19. Des d’Almena, considerem que les propostes són una gran oportunitat de canvi i de millora per a la política pública d’ocupació, i de reconeixement i garantia de drets laborals per a les dones que viuen violències masclistes. Les situacions de pobresa, desocupació i confinament han colpejat de forma específica les dones, i han augmentat i intensificat les violències viscudes.
En aquest mateix sentit, el Grup de Treball de Violències Masclistes del Consell Nacional de Dones de Catalunya ha denunciat que “un cop més la crisi social i econòmica que està generant la pandèmia sanitària està tenint un impacte desproporcionat sobre les dones i, especialment, sobre aquelles que es troben socialment i econòmica en situacions de més precarietat i de major vulneració de drets. Dones que, en molts casos, no poden acollir-se a les ajudes previstes pels governs tant de la Generalitat com de l’Estat”.
Per una altra banda, les entitats del Consell de Dones de Barcelona, en una carta oberta adreçada durant el confinament a l’alcaldessa Ada Colau, constaten “un empitjorament gravíssim de les condicions i de la qualitat de vida de les dones”. I exposen: “Moltes d’elles assumeixen totes les responsabilitats de cures del seu entorn. Moltes han perdut la seva ocupació o han vist reduïda dràsticament la seva jornada laboral. Moltes són dones que treballen en l’economia submergida i han quedat al marge de totes les mesures preses en el marc dels drets laborals”.
Ara més que mai i davant la situació de crisi provocada per la COVID-19, no es poden arraconar les propostes de treball elaborades per al SOC. Cal que l’organisme es comprometi i s’impliqui en la recuperació de les dones que viuen violències masclistes i que han estat afectades per la crisi sanitària i econòmica de la COVID-19.
