Netejar la casa, cuidar infants o fer-se càrrec de persones grans i dependents són algunes de les anomenades “tasques de cura”: feines essencials per al sosteniment de la vida i del sistema econòmic, però que encara massa sovint s’entenen com una qüestió privada i que aborden les dones en l’espai familiar de manera gratuïta. Les treballadores del sector han aconseguit que la qüestió es faci un lloc en l’agenda política i mediàtica, gràcies a la seva mobilització i també a les aliances amb la lluita feminista i alguns periodistes, però hi ha molt camí per recórrer: es queixen que algunes informacions encara les victimitzen en lloc de visibilitzar les seves reivindicacions laborals i el reconeixement dels seus drets. Reclamen una intervenció transversal de les polítiques públiques que doni valor al seu treball i faci entendre la qüestió com un problema social.
Al món hi ha prop de 54 milions de dones treballadores de la llar i de les cures; el 90% no estan protegides per la legislació laboral i no tenen, per exemple, accés a prestacions de la seguretat social com el permís de maternitat ni dret a l’atur. Una de cada tres viu per sota del llindar de la pobresa, en un sector que aporta 10,8 bilions de dòlars a l’economia mundial, segons l’Organització Internacional del Treball (2018), segons l’informe “Tiempo para el cuidado” d’Oxfam Internacional.
