Enmig de la pandèmia global sanitària, amb conseqüències socials i econòmiques, considerem crucial analitzar el rol dels mitjans i l’accés a la informació per part de la ciutadania. Amb aquest objectiu principal, Almena Cooperativa Feminista ha elaborat l’informe Guanyant espais: l’impacte de gènere i la premsa durant la Covid-19. Finançat per Oxfam Intermón i l’Ajuntament de Barcelona, parteix d’un seguit de preguntes inicials: Quines de les temàtiques rellevants des d’una perspectiva de gènere s’han visibilitzat i quines han estat les grans absències? Els mitjans de comunicació són un motor de les transformacions polítiques o, per contra, són receptors acrítics de les informacions que els fan arribar les institucions? A qui donen veu? Contextualitzen prou? Quines són les principals estratègies de les entitats feministes per incidir en els mitjans? Ha millorat la seva relació? S’ha obert alguna finestra d’oportunitat per als discursos feministes? Finalment, les periodistes han tingut un marc laboral favorable?
Visibilitzar i aprofundir, és possible?
La percepció general és que les temàtiques més tractades pels mitjans amb les dones com a protagonistes ja eren també les més visibilitzades abans de l’aparició del coronavirus. Les violències masclistes, les treballadores de la llar i les cures i les conseqüències econòmiques i laborals de la pandèmia per a les dones han centrat gairebé la meitat de les informacions analitzades, segons la recerca quantitativa d’aquest estudi. Tot i això, s’ha evidenciat que aquest tractament sol ser superficial, a més de la manca d’interseccionalitat per abordar les informacions no sols des d’una perspectiva de gènere, sinó també de classe i ètnia. I sense oblidar la invisibilització de col·lectius de dones especialment afectades per la crisi que estem vivint, com les migrants, les treballadores sexuals, les sense llar o les preses, entre d’altres. Algunes de les causes que s’apunten en l’informe Guanyant espais són el sensacionalisme, la immediatesa i la preponderància de les fonts institucionals, que no acostumen a ser qüestionades ni complementades amb altres veus.
