El fenomen més freqüent en l’ús sexista de la llengua és l’abús de l’anomenat masculí genèric. El català és una llengua amb marca de gènere i la utilització del masculí genèric, a més de despertar ambigüitat i confusió, freqüentment conviu amb un androcentrisme lingüístic que confon el masculí amb l’universal. Per aquesta raó, les recomanacions per a un ús no sexista ni androcèntric del llenguatge insisteixen en la necessitat de buscar fórmules alternatives, sempre que sigui possible, a l’ús del masculí genèric, encara que aquest sigui correcte des del punt de vista estrictament lingüístic.
La comunicació té el deure de mostrar la complexitat de la nostra societat, fugint dels universalismes que invisibilitzen part de la població. De fet, en el text es trobaran de forma transversal algunes referències a la perspectiva LGTBI i un capítol específic, com a part fonamental en aquest camí cap a un llenguatge més inclusiu i transformador.
