Purplewashing als programes electorals pel 12-M

Purplewashing als programes electorals pel 12-M
9 maig 2024 yvonnefuertes
Purplewashing als programes electorals pel 12-M

El passat 6 de maig, el Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC), del qual Almena Feminista en forma part des de la seva creació, va organitzar, per primera vegada en els seus 35 anys d’història, un debat electoral al voltant de la defensa dels drets de les dones. Una acció clau que ha trigat massa a arribar i ha costat desencallar. Raons: moltes, tot i que estem segures què el fet que el Consell no compti ni amb autonomia ni amb recursos propis en té molt a veure.

Fa més de tres anys que les entitats lluitem per la independència del Consell, actualment vinculat a l’Institut Català de les Dones (ICD). Un lligam que, més enllà d’impossibilitar-nos un pressupost propi, ens limita a disposar d’una eina avui dia imprescindible per a la incidència política: les xarxes socials. En conseqüència, hem tingut un debat d’escassa repercussió.

Les representats, al tenir poc temps, van haver de prioritzar el més important dels seus programes electorals, en comptes de discutir i debatre entre elles. I el resultat ha estat un debat marcat per una harmonia de consensos que contrasta amb la realitat dels diferents colors polítics pel que fa a l’agenda feminista.

Fer efectives la llei  17/2015 d’Igualtat efectiva entre dones i homes i la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar les violències masclistes; posar en marxa programes per les cures, la conciliació, la racionalització dels horaris i la corresponsabilitat; formar a professionals de la salut, policials i judicials; defensar la lluita contra les violències obstètriques i digitals o reconèixer l’autonomia del nostre propi Consell han resultat ser algunes de les temàtiques de consens entre les candidates.

Destaquem, això sí, algunes singularitats com la perspectiva de drets i interseccional en les polítiques públiques que proposava la candidata dels Comuns, la Susanna Segovia; instaurar una comissaria general de la dona, que proposava la Elena Díaz (PSC); polítiques també pels agressors que proposava Núria Gibert (CUP); èmfasi amb els drets sexuals de les dones a partir de la menopausa o el climateri que proposaven la Glòria Freixa (Junts) i l’Ana Balsera (ERC) o reforçar les professionals de psicologia dins la salut que deien la Eva Higuera (PP) i la Susanna Segovia.

Podem pensar, doncs, que la defensa dels drets de les dones té ja un calat polític universal? Podem confiar que, guanyi qui guanyi, els nostres drets estan ja salvaguardats? O és que els partits polítics tenen tenyits de lila els seus programes electorals?

 

Júlia Vega Soria, sòcia fundadora d’Almena Cooperativa Feminista